Un
nou escenari per l’educació són les eines de web 2.0. En aquesta nova entrada intentaré
explica les avantatges i els inconvenients que porta la nova tecnologia, que
poden apropar o allunyar als docents i alumnes.
Començare definint què és això de web 2.0. Com ens diuen: és una espai d’integració entre els usuaris i els tecnològics, on les noves eines i aplicacions proporcionen serveis als usuaris, els quals generen continguts, informació i comunicació. (Castellanos, J; Martin, E; Pérez, D; Santacruz, L; Serrano, LM, 2011, p.36-37).
La nostra definició és: qüestió d’actitud, contraposar-se amb la web 1.0: estàtica, participació dels usuaris, intel·ligència col·lectiva, diversitat d’eines i critica des del paradigma de l’expert.Si voleu més informació, podeu anar a aquest enllaç. A continuació, adjuntare els esquemes que hem realizat a classe entre tots els companys:
En
relació a l’educació podem destacar que permet la participació dels alumnes de
forma col·lectiva i no de manera individual. A més, aquesta nova eina ens
permet publicar, compartir, relacionar-se i cooperar amb altres usuaris. El
docent té un rol de guia i mediador, on els alumnes són els protagonistes del
seu propi aprenentatge. Algunes de les característiques són:
- Col·laboració de tots els usuaris.
- Eines simples, dinàmiques i intuïtives
- Plataforma de la web.
- Autogestió per part de l’usuari, ja que és prosumer (crea i consumeix).
- Accés a la informació no garanteix el coneixement
- Multidireccionalitat
D’altre
banda, adjuntaré una sèrie d’eines que poden utilitzar els docents dins les
seves aules com:
Creacions
multimèdia
|
Textos
|
Blogs, wiki, scribd, etc
|
Àudio
|
Podcasts,
vodcast, youtube, etc
|
|
Imatges
|
Videos,
flickr, picasa, etc
|
|
Storytelling
|
Xarxes
socials, etc
|
Algunes
avantatges poden ser:
- L’aprenentatge és més eficient, ja que fan feina de manera col·laborativa i tenint un rol actiu.
- La comunicació entre els participants és major, ja sigui síncrona o asíncrona. A més, rompen les barreres d’espai i temps.
- Pèrdua de por per utilitzar les noves eines, incrementant el seu interès.
- Les eines són simples i de fàcil maneig pels usuaris. No requereix grans coneixements informàtics.
Alguns
dels inconvenients poden ser:
- Preparació per part dels docents com a recurs acadèmic.
- L’excés d’informació pot provocar una confusió als usuaris a l’hora de seleccionar-la, ja que pot venir d’autors poc fiables o suficient. Això fa que tingui una qualitat discutible.
- Connectivitat, ja que sense accés a Internet no poden participar.
En
quan als procés d’ensenyament- aprenentatge, penso que l’escola hauria
d’implantar una sèrie de canvis com:
- Rol de mestre: haurà de tenir uns coneixements basics per tal d’ajudar a l’alumnat.
- Forma de donar les classes: els alumnes passen de ser oients a participar i col·laborar en les tasques.
- Canvi de perspectiva, de l’ensenyament tradicional al creador de coneixements: l’aprenentatge és constructiu, on els alumnes són els protagonistes del seu aprenentatge i el docent és un guia.
- Noves metodologies: implantar la web 2.0 en el procés d’aprenentatge, pas de la simplicitat a la complexitat (escola 2.0)
- Formació del docent: tingui recursos i sàpiga fer us de les noves eines. Així com noves competències com: cercar, recopilar i processar la informació.
- Competència digital: us tècnic, gestió d’informació, valors, entorn socio - comunicatiu.
La veritat que aquest nou concepte de web 2.0, en el meu cas, jo feia us d'ell diariament i no m'ha havia adonat de la quantitat de coses que podem fer desde qualsevol lloc i dispositiu (tablet, mòbil, ordinador, etc). On tots estem conectats de manera virtual i desde qualsevol part del món.
Així que per acabar penso que la web 2.0 dins l’àmbit educatiu no tan sols basta tenir recursos tecnològics ni formar als docents, sinó que hi ha que canviar la filosofia d’ensenyament i adaptar -se a la nova societat del coneixement. Entre tots hem de crear una escola 2.0, no ho penseu?
Així que per acabar penso que la web 2.0 dins l’àmbit educatiu no tan sols basta tenir recursos tecnològics ni formar als docents, sinó que hi ha que canviar la filosofia d’ensenyament i adaptar -se a la nova societat del coneixement. Entre tots hem de crear una escola 2.0, no ho penseu?
Imatge de : Philippe Martin
A més, de forma més visual, ara adjuntaré un video on explica la web 2.0 i la vinculació amb l'educació.
A més, de forma més visual, ara adjuntaré un video on explica la web 2.0 i la vinculació amb l'educació.
No hay comentarios:
Publicar un comentario